Noves formes de consum i fiscalitat

Posted By on 27 August, 2013

Noves formes de satisfer necessitats velles

Actualment estan creixent com bolets maneres noves de satisfer necessitats velles. Per exemple, si vaig de viatge puc anar a un hotel o bé fer un pacte amb algú que vulgui fer el viatge invers i intercanviar la casa. Si vull anar tres dies a Berlin puc anar a un hotel o pagar per una habitació que he reservat a través d’una web . Si necessito un cotxe el puc llogar, però també puc demanar-li a un amic que me’l deixi. Al final, tinc una solució igual de convenient i m’estalvio diners, i sovint, temps. Consum col·laboratiu, intercanvi de bens sense transaccions monetàries, autogeneració de serveis i bens que  en la economia industrial son aprovisionats per el mercat, heus qui el que està creixent.

La desestabilització del sistema és immediata. Els que fan negoci amb la forma tradicional de satisfer la necessitat (els hotels, per exemple), es queixen de competència deslleial, i fan valer el seu rol de col·laboradors de l’Estat per avortar el creixement d’aquestes formes de satisfer necessitats Per cert, sempre m’he preguntat per quins set sous haig de deixar una identificació quan vaig a un hotel. No la deixo pas quan vaig a un restaurant…o al futbol. Actualment el sector hoteler està pressionant a la administració contra els formats d’allotjament on-line.  Aviat ens faran pagar una llicència fiscal per llogar quatre dies una cambra que no fem servir a casa nostra… D’on sortiran els impostos?

Es evident que les noves formes de consum que surten del mercat tradicionalment regulat posen sobre la taula noves realitats. La primera és que a créixer les formes de consum que no generen tributació els impostos indirectes tendiran a ser menys importants, a no ser que els continuïn pujant, cosa que encara incentiva més sortir del mercat regular. La segona és que per compensar la baixada d’impostos indirectes s’hauran d’incrementar les taxes per prestació directa de serveis i s’haurà també d’incrementar la quantitat de recursos que surten de taxar la renda i el patrimoni.  I si això no és possible, no quedarà més remei que prosseguir un règim ben sever a les despeses de l’ Estat. Que és el que passarà, no ho dubtem pas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *