Pandas i microbis. El debat de sostenibilitat entra als mitjans

Posted By on 15 September, 2014

En les últimes setmanes, i a gairebé totes les cadenes de televisió, apareixen reportatges i notícies sobre l’impacte de l’activitat econòmica en els ecosistemes i en la societat. Sembla que comencem a adonar-nos que la cultura del “usar i llençar”, de la rotació desenfrenada de productes, d’innovacions que no aporten res – i de renovar quan no es necessita – comença a ser substituïda per una nova cultura, la cultura de la sostenibilitat. Els mitjans tenen un paper fonamental en aquest procés. Molts dels problemes ambientals i socials no són experimentats directament per la gent. L’escalfament global, l’escassetat d’aigua en algunes regions remotes , la contaminació en els sòls, el treball infantil i les condicions de treball inacceptables en els països en desenvolupament són problemes amb els quals moltes persones no poden relacionar-se en la seva vida quotidiana . L’impacte de l’activitat productiva i de consum en el medi ambient i en la salut humana són descoberts per la ciència i transmesos pels mitjans de comunicació. Atès que l’atenció pública és un bé escàs, les qüestions ambientals i socials han de competir amb altres temes per poder captar-la. D’acord amb el cicle d’atenció del tema, l’atenció pública poques vegades segueix centrada en un problema per molt temps. En general, els mitjans de comunicació prenen un tema i ho discuteixen per un període fins que l’atenció del públic passa a un altre tema.

No obstant això, l’atenció sobre el medi ambient s’ha mantingut bastant alta en l’agenda pública des de 1970. Una de les raons per el continu i alt nivell d’atenció al públic és que una infinitat de nous problemes ambientals, des de la contaminació tòxica local a les amenaces globals com el canvi climàtic, s’han barrejat per crear una sensació de progressiu i continu deteriorament del nostre ecosistema. Una altra raó pot ser que les organitzacions ambientalistes han tingut molt èxit en la presentació dels problemes ambientals, i ho solen fer en termes dramàtics i bastant persuasius. Els activistes ambientalistes com Greenpeace, per exemple, no han parat de difondre imatges simbòliques de problemes ambientals als mitjans de comunicació. La polèmica per l’enfonsament de les instal · lacions petroliferas Brent Spar l’any 1995 va crear un ambient d’autèntic drama. La topada entre Greenpeace i la petroliera Shell va ser percebuda  pel públic de forma semblant a la lluita de David contra Goliat, com el bé contra el mal – independentment de l’evidència científica i els arguments en discussió. No obstant això, el continu bombardeig de missatges mediambientals pot eventualment també conduir a la saturació i de dramatització d’aquest tipus de problemes.

Els mitjans de comunicació influeixen en la percepció dels problemes ambientals i socials de dues maneres. En primer lloc, els mitjans tenen el poder de triar quin tipus de missatges apareixen a la palestra pública (selecció de primer ordre). Moltes persones suposen que els mitjans de comunicació prenen nota dels problemes de de manera objectiva, en funció de la seva rellevància per a la societat. Això no és necessàriament així. Alguns problemes són massa complexes per explicar, altres són difícils de sintetitzar en imatges. Per exemple els pandes i els microbis. El panda es troba a la vora de l’extinció. És un mamífer aparentment bonic i encantador que crida molt l’atenció pública. Per tant, una part important de l’esforç de conservació es bolca en criatures com aquesta. Per contra, les coses petites i aparentment insignificants, com els microbis del sòl, dels quals depèn  el món sencer, són algunes de les espècies menys conegudes. Els microbis poden aparèixer en els programes especials al Discovery Channel, però no estan presents en els mitjans de comunicació per la simple raó que són molt petits i no són notícia.

A més de seleccionar els temes d’acord amb noticiabilitat i “amabilitat” , els mitjans també decideixen en quina forma es presenten els problemes ambientals i socials (selecció de segon ordre). En els anys 1980 i 1990, els mitjans  van exagerar sovint els problemes ambientals i socials. A més, van mostrar als pioners de la sostenibilitat des d’una òptica molt positiva. Amb el temps, aquest tipus d’enfocament perd el seu valor informatiu i de novetat. Més tard han aparegut enfocaments i versions diferents que han guanyat l’atenció dels mitjans de comunicació des de l’inici del segle XXI, com ara, negar o restar importància als problemes socio-ecològics, informacions sobre “ovelles negres” al ramat de els “sostenibles”, i la presentació dels pioners de sostenibilitat des d’una perspectiva una mica més negativa. Com a conseqüència, molts consumidors s’estàn convertint en escèptics respecte a les reivindicacions dels productes ecològics i socials. Els mitjans tenen en aquest sentit una enorme responsabilitat. Han de parlar de Pandes, però també de Microbis. I no deixar que la voràgine de cicle de vida curt de les notícies emuli el procés de consum. Mirin The Guardian Sustainability. Tot un exemple. Pandes i Microbis cada dia.

De    Belz/Peattie/Gali  Marketing de sostenibilidad : una perspectiva global.  (Modificat i adaptat a post)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *